Esquerra Unida (EUIB) reclama la posada en marxa de mesures per a solucionar la situació política a Catalunya després de la sentència del "Procés"

La judicialització dels successos polítics coneguts com "el Procés" mai hauria d'haver-se produït. És una mostra de la incapacitat que han tingut la majoria de forces polítiques implicades per a abordar dialogadament un problema que és estrictament polític, no d'ordre públic, ni judicial. 40 anys després d'aprovar-se la Constitució de 1978, el que està damunt la taula és el qüestionament de l'actual model constitucional: la monarquia parlamentària i l'organització territorial autonòmica, entre altres qüestions. És necessari adaptar el nostre marc constitucional a les noves necessitats i exigències del nostre poble.

Esquerra Unida (EUIB) sempre ha defensat un model d'Estat republicà i federal on tots els pobles i nacionalitats que conformen Espanya poguessin conviure solidàriament i formar part d'un mateix projecte d'estat que, respectant la seva realitat plurinacional, així com els sentiments nacionals de tots els qui ho habitem, anteposes els problemes materials de la gent a qualsevol altra consideració, garantint a totes les persones gaudir dels drets civils, socials, ambientals, laborals, culturals i de gènere, al marge del lloc on resideixin. Indubtablement, el poble català té dret a expressar-se sobre la forma més adequada de formar part d'aquest projecte.

Esquerra Unida (EUIB) hem mantingut que durant el denominat "Procés" no havia existit cap delicte de rebel·lió, ni de sedició, ja que no ha existit cap alçament, ni violent ni tumultuari, que ataqués als poders judicial, executiu o legislatiu d'Espanya, ni que alterés l'ordre públic impedint el funcionament institucional. Hi ha hagut unes mobilitzacions ciutadanes massives a Catalunya reivindicant un Estat republicà per a aquest territori, no sent acceptable ni política ni jurídicament que una mobilització popular i no violenta siga equiparada a una rebel·lió ni a una sedició, encara que hagi reivindicat objectius polítics no prevists en la nostra Constitució. 

La veritat és que, el que era política i jurídicament evident, ha quedat ara també clar en la sentència del Tribunal Suprem: a Catalunya no va haver-hi cap "cop d'estat" ni cap rebel·lió, cap substitució de la institucionalitat de l'Estat o de la Comunitat Autònoma per una altra, sinó unes actuacions d'índole polític i no violent que pretenien impedir l'aplicació de determinades lleis i resolucions judicials.

El fet que el Tribunal Suprem hagi imposat condemnes de presó -en aquest cas a més molt elevades- ens sembla summament desproporcionat a la vista del nul impacte institucional de les actuacions realitzades pels condemnats, que van quedar en meres proclamacions polítiques. 

Creiem que aquestes condemnes no ajuden a trobar una solució política al conflicte existent a Catalunya sinó que, més aviat, tornen a crispar l'ambient polític donant arguments a les persones i organitzacions que des de posicions extremes únicament pretenen perpetuar i enverinar el conflicte per a obtenir rèdits polítics curterministes, fonamentalment electorals, com hem vist amb la irresponsable i reiterada utilització en campanya electoral de l'amenaça d'acabar amb l'autogovern a Catalunya. 

En aquests moments és imprescindible reprendre el diàleg polític, entre les institucions centrals de l'Estat i les institucions catalanes, i entre la societat civil i forces polítiques de Catalunya i de la resta d'Espanya, per a entre tots i totes buscar una entesa que permeti al poble català expressar-se mitjançant la construcció d'un ampli acord sobre el model constitucional que garanteixi la convivència de Catalunya i la resta de pobles d'Espanya en un Estat plurinacional, un projecte d'estat federal i republicà on tots ens sentim partíceps d'un projecte comú de país.

Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) i Izquierda Unida federal treballarà per una solució política que, sobre la base del diàleg, normalitzi la situació i faci possible un nou model territorial que siga reflexe de la plurinacionalitat de l'Estat. Per a això és imprescindible que no existeixin persones privades de la seva llibertat o que hagin hagut d'abandonar Catalunya per haver defensat o realitzat polítiques independentistes o per haver defensat democràticament qualsevol altra posició política.