gobmallorca.com 28/08/2024 - 16:10:43 |
No a la macrogranja de Sineu. Presentam al·legacions al projecte!
La instal·lació, per a més de 730.000 gallines provocarà emissions d’amoniac i CO2 i implica un alt risc de filtracions i contaminació (de nitrats i altres substàncies químiques) sobre una aquïfer que actualment ja es troba en situació de vulnerabilitat extrema per contaminació i nitrats. En contextos de crisi climàtica les macrogranges intensives no són la solució, impliquen acaparament de sòl fèrtil per a la agroindústria intensiva, incideixen negativament en les emissions de GEI i comprometen greument la salut dels aqüífers i també la salut pública.
Més de 70.000m2 d’instal·lacions i edificacions sobre el sòl rústic que exigeixen l’exhoneració agrària dels parametres urbanístics.
Els polèmics antecedents de l’explotació per part de la mateixa empresa a Llucmajor – amb una producció 5 vegades menor – posen en evidència la inviabilitat d’un projecte d’aquestes dimensions a qualsevol indret de Mallorca.
L’avícola Son Perot projecta una macrogranja de gallines sense precedents a les Illes. La mateixa empresa té granges de producció d’ous a Manacor, Mirabó amb 40.000 gallines, i Es Caparó amb 180.000 i ara projecta aquesta de Sineu amb 739.400 gallines que preveu que vagi subtituint la que té previst tancar paulatinament a Ses Cisternes de Llucmajor. En aquesta, la segona més grossa de l’empresa fins ara, hi tenia gairebé 136.000 gallines. Ara, a Sineu, en projecte 739.400 gallines.
Consideram que cal tenir molt en compte que la granja de Llucmajor ha protagonitzat diversos conflictes veïnals, per olor i mosques i que a més, al 2023 va ser sancionada pel Govern per operar sense comptar amb l’obligatòria Avaluació Ambiental Integrada i que, juntament amb la tramitació de la AAI va iniciar el procés de legalització de part de les seves instal·lacions: més de 9.300 m2 d’edificacions il·legals.
Sorpren que al febrer de 2024 el BOIB publiqués el Projecte bàsic de l’avaluació d’impacte ambiental de la granja de gallines ponedores “ses Cisternes” de Llucmajor i que, 5 mesos després envesteixi amb un projecte nou que justifica per la intenció d’anar tancant la granja de Llucmajor i iniciar un projecte nou a Sineu. Un projecte però que multiplica per més de 5 el volum de gallines i de producció respecte el que té previst tancar a Llucmajor: 739.400 gallines dividides en 10 naus, que produiran 13 milions de dotzenes d’ous a l’any, més altres 260.000 dotzenes d’ou líquid, provinents de d’ous fisurats, 15.000 gallines mortes involuntàriament que van a la incineradora cada any, 25.500 romputs ous tudats que també aniran a TIRME. Són xifres insostenibles. I a més, hi pensen dur els excrements (gallinassa) de 220.000 gallines més de Manacor, en total més de 30.000 Tn d’excrements a acumular fins que els aconsegueixin vendre o repartir per finques agrícoles.
El sistema de les macrogranges és un sistema intensiu, gran consumidor de recursos (aigua, electricitat, territori), amb un greu impacte ecològic i ambiental i paisatgístic, i cruel amb els animals. En un context insular s’ha d’apostar per la producció extensiva, en equilibri amb altres activitats primàries (agrícoles i ramaderes) de manera que es puguin anar tancant els cicles en el marc de pràctiques agricoles agroecològiques que optimitzin i estabilitzin la producció de tot l’agroecosistema – incloent els seus components socioculturals, econòmics, tècnics i ecològics – i apostant per unes pràctiques agrícoles i ramaderes que siguin ambientalment sostenibles (no que minimitzin els desastres que provoquen i que en la majoria dels casos són irreverssibles), econòmicament eficient i socialment justes.
Tal i com apunta APAEMA – l’associació de pagesos agraris ecològics de Mallorca – en un comunicat d’oposició rotunda al projecte, “suposa un perjudici a les petites i mitjanes explotacions i, sobretot, al compromís social majoritari de perseguir una agricultura i ramaderia generadora de productes de qualitat i de serveis agroambientals. . No té res a veure a mantenir una activitat agrària lligada al territori i a les persones.”
El GOB presenta les seves al·legacions
El GOB registrarà aquesta setmana les al·legacions que es sumaran a les presentades per altres entitats ecologistes i veïnals i un nombre molt important de persones particulars contra el projecte.
Els principals arguments de les al·legacions són:
L‘elevat consum d’aigua. El Pla de Mallorca ja pateix una situació greu de manca de disponibilitat i qualitat del recurs. Recordem com està la situació hídrica al Pla de Mallorca. Talls d’aigua a Petra, restriccions a Ariany, Lloret, Costitx, etc. La tendència de les pluges és a disminuir. Només s’haurien d’autoritzar usos justificadament necessaris. Una macroexplotació com aquesta concentrada en un sol punt, on el benefici és únicament per una empresa privada, no justifica aquesta extracció. El projecte assegura que l’aigua necessària per tot el procés de la macrogranja provindrà d’un pou ja existent a la finca, sense especificar res més, en relació a la legalitat o no del pou ni el cabal anual permés d’extracció. Calculen que requeriran unes 61.000 Tn l’any, que equival a un terç del que consumeix el poble de Sineu en un any. Quanta aigua es pot treure d’aquest pou per no afectar negativament l’aqüífer?.
Contaminació per nitrats i altres químics provinents dels excrements. La macrogranja de Sineu afecta la massa d’aigua 1811M2 de Llubí que vulnerable por nitrats i d’alta vulnerabilitat per contaminació d’aqüífers. La producció estimada de gallinassa (juntant la producció de Sineu i les dues de Manacor de les quals es vol gestionar el fems també a Sineu) serà de 30.625 Tn/any. La quantitat de gallinassa que pot acabar a la terra i infiltrar-se a l’aqüífer és molt elevada, amb el perill de contaminació que implica per la massa d’aigua, ja afectada per aquesta contaminació (massa 1811M2 Llubí). El freàtic el mateix projecte diu que està a 7 m de fondària (ho saben per la presència de pous artesians), per tant el perill de contaminació és molt alt. Aquesta contaminació per nitrats afecta directament a la salut de les persones, causant metahemoglobinèmia. A més, es pot veure agreujada la situació per la presència de medicaments químics que contindran aquests excrements que també serà elevada donades les condicions d’amuntegament i l’ús t’antibiòtics i altres medicacions que s’utilitzen en aquests contextos de producció animal intensiva.
Afectacions a la salut pública. L’activitat de la Macrogranja pot implicar greus afeccions a la salut pública tant en termes d’epidèmies – les condicions d’amuntegament i proximitat entre els animals, poden facilitar la propagació de diversos tipus de virus que representen un risc per a la salut humana i ecosistèmica – com de contaminació de l’aire, el sòl i l’aigua, pols i olors. Les fortes olors que produïrà tal concentració de gallines és d’esperar que arribi als pobles veïns, Sineu, Maria i fins i tot Llubí, Ariany o Costitx, depenent de la variabilitat de la direcció i força del vent, sense que hi hagui cap estudi en relació a una qúestió tan important dins del projecte. L’exposició a olors desagradables és un tipus de contaminació atmosfèrica.Segons l’Organització Mundial de la Salut, un efecte negatiu en la salut és qualsevol experiència que provoca malestar a nivell físic, emocional o mental. Des d’aquest punt de vista, la contaminació odorífera té un impacte en la salut que, si bé s’ha demostrat que no produeix la mort, sí que pot causar danys greus. Es tracta d’un projecte amb un risc molt elevat en aspectes diversos que consideram fonamentals tenir en compte des del punt de vista de potencials afectacions a la salut pública i que, al nostre parer, són motius suficient per valorar negativament la viabilitat d’aquest projecte.
Emissions a l’aire. Una macrogranja com aquesta provocarà un alt volum d’emissions causants de canvi climàtic i contaminants de l’aire: de cara a aturar l’encalentiment global, que és innegable (rècord a la mar balear de 31,5 graus aquest mes d’agost), està provat per multitud d’informes l’efecte perjudicial de les produccions intensives amb altes concentracions d’animals: emissions de gasos d’efecte hivernacle (el 75% de les emissions agrícoles son de la ramaderia, sobretot CO2 i metà), amoníac i derivats del nitrògen. A part d’això, hi ha les emissions del transport associatdes a l’activitat de producció (transport dels ous, del fems, de polletes joves, de les adultes a l’escorxador, del pinso, etc). I les emissions indirectes derivades de la producció del pinso de fora. APAEMA apunta que: “Tot el pinso que serà necessari per alimentar les més de 700.000 gallines, serà importat de fora, sense cap repercussió en els cerealistes mallorquins. Parlam d’uns 35.000 tones. Un pinso que estarà compost, bàsicament, de blat de les índies i soja transgènica arribades de l’altra banda d’oceà, amb unes emissions associades d’unes 6.000 tones de CO₂.
Es segellaran 70.789,98m2 de sòl agrari, amb naus, camins asfaltats, centre de classificació i femer. Aproximadament a la superfície equivalent a 7 camps de futbol seran destinats a aquesta agroindústria. El sòl rústic afegeix així una pràctica més d’acaparament de sòl per agroindústria i altres negocis industrials, com els parcs fotovoltaics, en una tendència que se suma al procés d’urbanització i construcció de piscines desmesurat i que ara el Govern pretén legalitzar. Tot plegat el vistiplau a una macrogranja d’aquestes dimensions a Mallorca, seria un delicat precedent que obrira el camí a consolidar una tendència global de producció intensiva al sector primari que enverina el sòl i l’aigua i que, juntament amb els altres factors, poden representar l’abandonament definitiu del camp, amb les conseqüències climàtiques, ecològiques, socials i econòmiques que això representarà en el context de crisi climàtica. No disposar de sòl fèrtil ni aigua, no contaminats i regenerats, implica no disposar d’allò essencial per reproduir la vida. Ens hi jugam molt.
Aquesta Macrogranja no pot tirar endavant. Cal que les administracions assumeixin els riscos que implica i apostin per incentivar altres models de producció adaptats al territori i la realitat climàtica, present i futura. El GOB presentarà al·legacions i es posa de costat dels veïns dels municipis afectats per articular les mobilitzacions que facin falta fins a garantir que aquest projecte no tiri endavant, ni a Sineu ni enlloc. El model agrícola i ramader en un context insular ha de propiciar altres pràctiques productives adaptades al territori i al context de crisi climàtica present i futura.
El futur serà agroecològic o no serà. No a les Macrogranges intensives d’animals.
- Presentació de les edicions dels Premis Ciutat de Manacor 2024
- Nota aclaratoria del PSOE de Manacor con respecto al descarte de inversiones en plaza Ramón Llull, Museo, Claustre, Molí den Fraret, galería de tiro de la Policía Local
- El Pi, ANPE y STEI Intersindical aplauden al PP porque los populares corregirán las enmiendas propuestas por VOX y votadas por error dicen en materia lingüística
- Inca organitza aquest divendres 29 de novembre, en el Centre Bit Raiguer, una jornada sobre la violència filioparental, un fenomen creixent que requereix una resposta
- Bàsquet Manacor: Els 2 equips de sènior de categoría insular sigueixen amb una excellent dinàmica i varen ser superiors al Son Servera i aconseguiren una nova victòria per 77 a 34
- Els apassionants viatges d’Antoni Maria Alcover per Menorca, Eivissa, Catalunya, les terres valencianes i l’estranger, contats per ell mateix
- Els pressuposts municipals de l’Ajuntament de Felanitx pel 2025 pugen a un total de 23 milions d’euros
- Todos los proyectos e inversiones de los 16,5 millones de € aprobados en los Plenos del Ayuntamiento de Manacor, cantidades, detalles, apoyos, descartes
- “IX MEMORIAL PEPE PILOT”
- El Consell de Mallorca destina 3 milions d’euros a finançar les residències municipals i avança en la col·laboració amb els ajuntaments