‘La mà del jardiner’: la guerra que no va acabar el 1939

-L’Editorial Moll recupera l’excepcional novel·la d’Antoni Vidal Ferrando, Premi Sant Joan de narrativa, en una edició íntegrament revisada per l’autor

- La presentació d’aquest volum es durà a terme dijous 8 d’octubre, a les 19 hores, al Teatre Municipal de Santanyí

El 1939 no va finalitzar la Guerra Civil: el que vingué després foren anys de repressió, de silenci, d’unes nafres obertes que marcaren les generacions posteriors. La mà del jardiner és una excepcional novel·la d’Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) que recrea aquell univers, ple de contradiccions, ambientat a un poble mariner de Mallorca, que ara recupera l’Editorial Moll, en una edició íntegrament revisada per l’autor, amb el suport del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament santanyiner. La presentació d’aquest volum es durà a terme dijous 8 d’octubre, a les 19 hores, al Teatre Municipal de Santanyí, amb la participació de Tomeu Canyelles, de l’Editorial Moll, autor del pròleg, i de l’autor.

La mà del jardiner forma part d’una trilogia iniciada per Les llunes i els calàpets, també recuperada per l’Editorial Moll amb una revisió íntegra de l’autor, i completada per L’illa dels dòlmens. Es tracta d’una narració que planteja una lectura que va més enllà d’un relat qualsevol, i recuperar-la als temps actuals constitueix un deure ineludible per a reivindicar la categoria d’Antoni Vidal Ferrando com un dels grans mestres de les lletres catalanes contemporànies.

Poetes i militars, beates i mantingudes, mossens i oligarques, brodadores i contrabandistes queden retratats magistralment per Vidal Ferrando, teixint-hi una composició hiperbòlica i al·lucinada d'aquell paradís capaç, paradoxalment, d’engendrar el mal. Tot i que l’autor no esmenta el nom a cap pàgina, l’escenari és la seva vila: Santanyí, fins al punt de fer-s’hi servir termes col·loquials ben propis de la seva idiosincràsia. El poeta santanyiner Blai Bonet, de qui aquest 2026 es commemora el centenari del seu naixement, hi apareix esmentat, en un ‘cameo’ honorífic.

Vidal Ferrando va publicar aquesta narració el 1999, als seixanta anys exactes de la -teòrica- finalització del conflicte. En aquell moment explicava, en una entrevista a La Vanguardia, que volia transmetre “la idea que la guerra no s’acaba mai (...) i que els homes sempre estan disposats a entrar en confrontació, moguts per la visceralitat, l’enveja, la por o la gelosia”. La seva idea, explicava al diari Avui, era «fer una Ilíada amb gent del carrer com a protagonistes».

«Assoleix una anàlisi de l'ànima humana que, tot escapant del localisme, té uns valors universals» Pere Rosselló Bover.

«Encara no he sortit del seu món; no m'he desprès del seu encant, senzill i fondo, ni de la seva sòbria duresa» Miquel Cardell.

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 9 de setembre de 1945) Poeta, narrador i historiador. En el camp de la poesia ha publicat obres com Racó de n'Aulet (Premi Ciutat de Palma, 1985), Els colors i el zodíac (Premi Festa d'Elx, 1987), A l'alba lila dels alocs (Premi Bernat Vidal i Tomàs, 1988), Calvari (Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart, 1992), Bandera blanca (Premi Jocs Florals de Barcelona, 1994) o Si entra boira no tendré on anar (Premi Carles Riba, 2021). Des dels escenaris de la memòria personal i col·lectiva, va aconseguir elaborar una profunda crònica literària i sentimental de la Mallorca del segle XX amb les novel·les Les llunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (Premi Sant Joan, 1999) i L'illa dels dòlmens (Premi Crítica Serra d'Or, 2008). Altres títols de narrativa destacats són el dietari Amors i laberints (Premi Faula de la Crítica, 2010) i la novel·la La ciutat de ningú (2016). Reconegut per la crítica com un dels majors talents literaris de la seva generació, ha estat distingit amb la Medalla d'Or de Santanyí (2018), el Premi Jaume Fuster, concedit per l’AELC (2023) i la Medalla d'Honor i Gratitud de l'Illa del Consell de Mallorca (2026). Té obra traduïda al castellà, a l'italià, a l'alemany i a l'anglès, entre d'altres idiomes. A l’Editorial Moll ha publicat Els colors i el zodíac, Les llunes i els calàpets, A l’alba lila dels alocs, Racó de n’Aulet, Mallorca: història i cultura i La població i la propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920).